passen dies i dies, hores i hores, minuts i minuts i segons i milers i milers de segons...
i fins que no estem malament no pensem realment en el que és sumament important per a nosaltres
Ens deixem portar moment rere moment per la intuïció i l'atzar, molts cops sense pensar en les conseqüencies que això ens pot comportar, però estem fets d'aquesta pasta i per molt que algú ens intenti canviar mantindrem la nostra forma,la nostra manera de ser,perquè en el fons el que realment és important és ser un mateix, o no?
Més d'un cop ens sentim infravalorats (més que res, els que no tenim una autoestima pels núvols) i intentem fer canvis per agradar als demés i a la vegada ens fem un mal que pot ser irreversible... o potser no?
Ens pot semblar a primera vista, que això no ens ha passat mai, o que no intentarem canviar la nostra manera de ser, però és ben cert que, qui algun cop s'ha "penjat d'algú" ha passat per una situació idèntica o similar.
Si, intentem canviar-nos, transformar-nos per sorprendre a l'altre persona... és un error, que després amb els anys o l'experiència es converteix en aprenentatge... o potser no? no és un error? si és un error tots el cometem una vegada i altra... amb una persona i amb una altra...de maneres diferents....
perquè, qui sap si sense aquest suposat error podem ser feliços per un instant...
ho saps tu? ....
A vegades per ser feliços tenim que estar aprop d'aquella persona i si pero fer-ho cal canviar-nos o tranformar-nos, jo crec que val la pena
ResponEliminaM'agradaa moooolt i estic d'acord amb tot peor sobretot en aquesta frase: "fins que no estem malament no pensem realment en el que és sumament important per a nosaltres".
ResponEliminapetons! (L)