Jo, ho tinc clar!

Fent referència al tema que heu escrit , Laura i Ariadna, he decidit fer aquest post.
Jo per sort, no estic tan indecisa com vosaltres dues, jo per una vegada a la vida tinc clar el que vull, i el que necessito, el que m’agrada fer, tinc clares les meves amistats, tinc claríssim el paper que juga la meva família a la meva vida, i també tinc molt clar a de qui estic enamorada i estimo!
Però em centraré més en el terreny de l’amor , el que la Nerea, ha descobert després de portar segles esperant que arribés. No se si sóc la única a la que em passava, però veia que cada dia hi havia més gent del meu voltant que ja havia trobat l’amor, algú amb qui compartir la seva vida, o una petita part de ella, i omplir una pagina del nostre llibre. Sincerament pensava que no arribaria mai, que no trobaria ningú que conjugués amb mi, que em mirés amb uns altres ulls, des de una altra perspectiva, i que sobretot m’estimés. Mentre esperava, se’m feia tot etern, sempre estava “depre” perquè aquell noi m’ignorava, o ni tan sols existia en el seu món, tenia l’autoestima pels terres. Me’n en recordo que els primers “enamoraments”, no eren ven bé això, no eren enamoraments de veritat, només eren capritxos, que sense èxit – com sempre- cap es fixava en mi. A vegades tenia pressa per torbar algú jo pensava que això no podia ser, i que seria una desgraciada, en aquests temes, però ara estic seguríssima, de que córrer per aparentar, o per fer el que tothom fa, no serveix de res (si no es que vius d’això, del aparentar). Jo penso que es millor esperar, que tot arriba a la hora que toca, cadascú es diferent, i el que no podem fer, es comportar-nos o fer el mateix que la majoria fan. He aprés que una persona especial, es la que no “copia” els demés, es aquella que et dona la seva opinió, respectant les altres, però defensant la seva , es una persona que et dona confiança, però no només amb paraules, sinó amb els gestos, i accions; una persona amiga teva i dels seus amics, aquella persona que a tu no et fa por amagar-te de com ets davant de ella , i que ella et respon de la mateixa manera. Jo sense buscar-les n’he trobat algunes, com les meves amigues, cada una de elles especials a la seva manera, amb les seves coses, amb els seus problemes, amb les seves inquietuds; de cada una de elles podria destacar una virtut entre les altres que tenen, i estic seguríssima que cada una de les virtuts de cada una de elles, seria totalment diferent, perquè com he dit abans són persones especials aquelles que surten del motlle, i són tal som són. En definitiva, vull dir que ara estic molt bé, que també he trobat una persona especial a la que estimo cada dia més, i que ella em demostra el mateix que jo a ella, amb cada paraula, amb cada petó i amb cada carícia, amb tot el que fa. Ara només espero que tot segueixi així com ara, i vull donar-vos les gracies a tots i totes els que sou especials , per ser com sou, i fer-me feliç, per escoltar-me, ajudar-me, fer-me riure, fer-me plorar, per jugar, per cridar, per tots els verbs que vivim, em viscut i espero que visquem; de veritat que os estimo molt!(L)
Gracies per deixar-me ser jo mateixa, i tenir clar el que vull ser i fer.