Para algunos vivir es galopar
un camino empedrado de horas,
minutos y segundos.
Yo más humilde soy
y sólo quiero que la ola que surge
del último suspiro de un segundo,
me transporte mecido hasta el siguiente.
[Salir- Extremoduro]
dimarts, 17 d’agost del 2010
dilluns, 16 d’agost del 2010
dimarts, 20 de juliol del 2010
inseguretats.
passen dies i dies, hores i hores, minuts i minuts i segons i milers i milers de segons...
i fins que no estem malament no pensem realment en el que és sumament important per a nosaltres
Ens deixem portar moment rere moment per la intuïció i l'atzar, molts cops sense pensar en les conseqüencies que això ens pot comportar, però estem fets d'aquesta pasta i per molt que algú ens intenti canviar mantindrem la nostra forma,la nostra manera de ser,perquè en el fons el que realment és important és ser un mateix, o no?
Més d'un cop ens sentim infravalorats (més que res, els que no tenim una autoestima pels núvols) i intentem fer canvis per agradar als demés i a la vegada ens fem un mal que pot ser irreversible... o potser no?
Ens pot semblar a primera vista, que això no ens ha passat mai, o que no intentarem canviar la nostra manera de ser, però és ben cert que, qui algun cop s'ha "penjat d'algú" ha passat per una situació idèntica o similar.
Si, intentem canviar-nos, transformar-nos per sorprendre a l'altre persona... és un error, que després amb els anys o l'experiència es converteix en aprenentatge... o potser no? no és un error? si és un error tots el cometem una vegada i altra... amb una persona i amb una altra...de maneres diferents....
perquè, qui sap si sense aquest suposat error podem ser feliços per un instant...
ho saps tu? ....
i fins que no estem malament no pensem realment en el que és sumament important per a nosaltres
Ens deixem portar moment rere moment per la intuïció i l'atzar, molts cops sense pensar en les conseqüencies que això ens pot comportar, però estem fets d'aquesta pasta i per molt que algú ens intenti canviar mantindrem la nostra forma,la nostra manera de ser,perquè en el fons el que realment és important és ser un mateix, o no?
Més d'un cop ens sentim infravalorats (més que res, els que no tenim una autoestima pels núvols) i intentem fer canvis per agradar als demés i a la vegada ens fem un mal que pot ser irreversible... o potser no?
Ens pot semblar a primera vista, que això no ens ha passat mai, o que no intentarem canviar la nostra manera de ser, però és ben cert que, qui algun cop s'ha "penjat d'algú" ha passat per una situació idèntica o similar.
Si, intentem canviar-nos, transformar-nos per sorprendre a l'altre persona... és un error, que després amb els anys o l'experiència es converteix en aprenentatge... o potser no? no és un error? si és un error tots el cometem una vegada i altra... amb una persona i amb una altra...de maneres diferents....
perquè, qui sap si sense aquest suposat error podem ser feliços per un instant...
ho saps tu? ....
dimarts, 6 de juliol del 2010
dimarts, 1 de juny del 2010
divendres, 2 d’abril del 2010
divendres, 12 de març del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)